Brussel·les

 

Amb l'Àstrid Alemany al Parlament Europeu

Amb l’Àstrid Alemany al Parlament Europeu

Aquest estiu m’he pogut apuntar a una jornada-visita a les institucions europees, a Brussel·les organitzada per la delegació de la Unió Europea a Barcelona.  El grup era un mix de blocaires, influencers, acadèmics i consultors… cadascun amb una visió diferent però en comú l’interès en la comunicació política.

Hem  tingut sessions força interessants a les tres institucions europees: Consilium, Parliament i Comission. Prenc nota d’algunes de les converses interessants que vull recordar i per això les poso en aquest meu bloc: Llegir més…

Joc de Trons i política

9 Joc de TronsJoc de Trons és una sèrie fantàstico-medieval amb alt contingut polític. N’hem parlat en el programa Els Spin Doctors de Catalunya Ràdio del professor Toni Aira amb el Josep Martí i el Francesc Canosa.

L’esperança és la major missatge polític que es pot donar als ciutadans. Ho veiem tant en les accions de la Daenerys Targaryen (Khalessi), com en els missatges del president Obama… 

 http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/els-spin-doctors/els-spin-doctors-32-llicons-politiques-a-joc-de-trons/audio/885756/

12 campanyes

8 Campanyes TV3

Us deixo aquest vídeo de l’entrevista que em van fer per al TeleNotícies de TV3 en motiu de la campanya electoral de les municipals. Parlem de les seus electorals. Des d’iPolítics hem tingut feina, participant en vàries campanyes. On the road again.

http://ipolitics.cat/marc-monells-al-telenoticies-migdia/

iPolítics: dos anys d’aventura

  IMG_0110

Aquests dies fa dos anys que vam començar l’aventura emprenedora amb l’Àstrid Alemany que va donar vida a iPolítics, que oficialment neixia un Onze de Setembre.

Jo feia uns mesos que havia acabat la meva etapa professional al Govern de la Generalitat amb el Lluís Recoder i després d’haver passat també per l’Ajuntament de Sant Cugat. Un dels tòpics de la política és que “deixar-ho, costa”. Però és cert. Entrar en política és difícil, però sortir-ne és pitjor. Costa trobar el moment de marxar i, molt sovint, ho fas per una puntada de peu al cul.

Total que, després d’un mes de rumiar-ho, donar veus, fer linkedins i enviar currículums, vaig tornar a la meva plaça de funcionari a l’Ajuntament de Sabadell. No em queixo de la rentrée, però vaig aterrarar-hi en plena Operació Mercuri amb una etiqueta de “mega-convergent”. 

Com que tenia temps, per les tardes i a estones lliures, ens vam anar engrescant amb iPolítics idees com la de fer que la política sigui més oberta Llegir més…

Profe

7 Mc ICPS

Quan vaig acabar la carrera de professor d’Educació Física, ja fa uns quants anys, vaig estar un bon temps donant classes. Al cap d’un temps,  vaig adonar-me que no m’acabava d’agradar això de ser profe. Es tractava de que nens i nenes, nois i noies corressin, juguessin a pilota o fessin exercicis més o menys divertit. Però jo no entenia que per fer una cosa que, en principi, era xula s’haguessin de fer pregar tant i jo no m’ho acabava de passar bé. Per això em vaig orientar professionalment al que aleshores se’n deia “la gestió” (traducció cutre de “management”).

Ara, després de donar moltes voltes a nivell professional, tinc l’oportunitat de tornar a donar classe. I m’ho passo bé. Els alumnes no xuten pilotes, sinó que fan cerques amb els seus portàtils. Ho faig de manera ocasional, però donar classe a postgraduats en comunicació política i institucional és un repte que sí que m’atreu.

Content de poder aportar el meu gra de sorra a les noves generacions. Recordeu quan es parlava dels JASP (joven aunque sobradamente preparado)?  Quina xorrada. Els d’avui sí que estan preparats. Llàstima que ho tenen més xungo per treballar. Però flipo amb el nivellàs de la majoria d’alumnes.

http://www.icps.cat/docencia/masters/mmp-master-en-marketing-politic

http://www.idec.upf.edu/master-en-comunicacion-politica-e-institucional

Momentum 2015

5 Conferència MHP

La celebració del Tricentenari ens tenia una mica enlluernats. Una mena d’historicisme màgic ens feia pensar que, pel fet de que fes 300 anys que vam perdre la guerra del 1714, el 2014 podria ser l’any de recuperar les llibertats, l’any de la independència.

Els catalans som senyarrauxats i la política és estacional. M’explico. Parafrasejant aquell, després de 300 anys fent l’imbècil essent espanyols, ara es tracta de continuar essent imbècils i deixar córrer lo altre. Declarar la independència o convocar una mega-manifestació la primera setmana de febrer, com que fa mandra, sortir al carrer amb 8 graus i fosc. Millor una primavera catalana, o un foc de Sant Joan, encara que sigui al setembre. Diria jo que estem disposats a afegir la rauxa al nostre seny.

Crec que serà el 2015 l’any en comença l’emancipació, l’any en que Catalunya sortirà de l’armari de les nacions. El nostre momentum és el 2015. Moltes situacions ens han portat fins aquí. Moltes persones s’engresquen ara amb la causa d’un nou estat. Aprofitem-ho.

iPolítics al Congreso

4''' Las Cortes iPolitics'

Fa uns dies hem tingut l’oportunitat d’anar a Las Cortes com a iPolítics. Ha estat la nostra estrena a la capital espanyola com a empresa de comunicació política i  d’afers públics.

He pogut mantenir reunions amb diputats i diputades de la majoria dels partits polítics amb representació al Congrés i també al Senat. Han estat un dies intensos i profitosos. Presentar les nostres propostes i alhora copsar com es viu un ple per dins.

Des que vaig participar en la fundació d’iPolítics, hem tingut vocació de treballar per als polítics i ajudar-los en la seva feina amb independència del seu color polític. Som un grup de professionals que no ens posem d’acord a l’hora de posar la papereta a l’urna, però sí que anem a la una a l’hora de treballar.

Són moments interessants per a la política. La visió des de Madrid del que passa a Catalunya és molt peculiar. Diputats catalans de tots els colors ens han comentat que a la capital no acaben d’interpretar el que està passant a Catalunya. La majoria dóna per perduda la causa de convèncer els seus col·legues de la resta de l’Estat. D’altres encara perseveren en el bonisme i creuen possible l’encaix de Catalunya a Espanya.

El temps en política és clau. I el temps al Congrés espanyol és diferent al temps del Parlament català. Allà veuen que hi ha mar de fons, però no són conscients que aquí estem desplegant les veles.

Catalunya 9N

9N referendum

9N referendum

Quan votar és guanyar. Després de l’incredulitat, les riotes, les amenaces i les pressions,  hem votat. Finalment una gran part dels catalans hem anar a votar aquest 9N.

A prop del 80% dels catalans estem d’acord en que volem que el nostre futur es decideixi a les urnes.

Volem decidir si el nostre país esdevé un nou estat o continuem dins aquest Estat Espanyol que ens estima tant que no ens deixa decidir, no fos cas que volguéssim tocar el dos.

Personalment he estat tota la vida independentista. Sempre amb l’esperança de convèncer  la majoria de catalans i catalanes. Per això  me n’alegro que al final votem. Digueu-li referèndum, consulta no refrendària o votació de costellada. En tot cas, tenim la sensació de que estem fent història. Votar és guanyar.

Yes, Escòcia

Yes Scotland

Yes Scotland

Des de la perspectiva catalana, el poble escocès ja ha guanyat pel fet del poder votar la seva independència. Un referèndum acordat entre anglesos i escocesos per veure si aquests es queden amb la Union Jack. Una consulta  feta  d’una manera civilitzada i acordada amb els anglesos ja demostra que el tarannà British és ben diferent del Spanish.

Fa uns dies he pogut sentir les explicacions del responsable de la campanya digital  pel sí (Yes, Scotland), en Stewart Kirkpatrick. Una derrota esperada però amarga donat el mínim marge. Han estat tant a prop. Llegir més…

Roma: Personal Democracy Forum

1 Antonella Roma

He tingut l’oportunitat de tornar a la Ciutat Eterna en motiu de l’edició italiana del  Personal Democracy Forum, convidat per l’Antonella Napolitano. Vaig conèixer l’ l’Antonella, responsable de PDF Europe, a Barcelona a les primeres edicions d’aquest fòrum.

La democràcia està experimentant una petita revolució en les formes però també en el fons. Democràcia Personal. La democràcia de les coses que ens interessen. La participació més enllà dels quatre gats. La democràcia baixant de l’altar dels déus per trobar-se amb persones amoïnades que volen canviar coses.

La trobada s’ha fet aprofitant la setmana romana dedicada a la innovació. Demokratía & Innovation. Les velles democràcies europees davant la necessitat de reinventar-se. La nova  política no és patrimoni de les noves formacions polítiques, sinó que abasta tot l’espectre social. Els ciutadans estan més informats i interconnectats. La democràcia directa, la participació i l’ “accountability” política ja no són idees embrionàries. Ara són principis que totes les formacions modernes han d’incorporar a la seva praxi política.

'